摘要:Dos són les característiques narratives més destacables en les propostes fílmiques postclàssiques: d'una banda, la proliferació de les narratives multiprotagonista, en les quals la concatenació de les seqüències a l’enunciat no s'avé canònicament a la causalitat; i per un altre, la pròpia torsió del relat que dóna lloc a trames no lineals. Tot plegat propicia l'aparició de nous recursos narratius en aquest tipus de cinema. Aquest article està dedicat al que considerem el més important d'ells: l’ hipernucli , l’acció en la que coincideixen totes les trames d’un film multiprotagonista, no lineal.↓Dos son las características narrativasmás destacables en las propuestas fílmicaspostclásicas: por un lado, la proliferaciónde las narrativas multiprotagonista, en lasque la concatenación de las secuencias enel enunciado no se aviene canónicamente ala causalidad; y por otro, la propia torsióndel relato que da lugar a tramas no lineales.Ello propicia la aparición de nuevos recursosnarrativos en este tipo de cine. Este artículoestá dedicado al que consideramos el másimportante de ellos: el hipernúcleo, la acciónen la que coinciden todas las tramas de unfilm multiprotagonista, no lineal.
其他摘要:There are two most outstanding narrative characteristics in postclassical filmic proposals: on one hand, proliferation of multi-protagonist narratives, where the concatenation of sequences in the statement does not give in to causality as a rule; on the other hand, the twisted story that sets nonlinear plots. This favours the emergence of new narrative options in this kind of films. This article is devoted to the one we consider the most important among them: the hypernucleus, the action in which all plots of a multi-protagonist nonlinear film meet.