摘要:El árbol de la vida (The Tree Of Life, Terrence Malick, 2011) va generar una sèrie de crítiques que se centraven en dos aspectes primaris del film: el contingut i la forma, principalment del muntatge. Entre les diferents i múltiples capes de lectura que el film ofereix per aconseguir una anàlisi en major profunditat, està el treball amb els espais, l’arquitectura. Aparentment pot passar desapercebuda, però es constitueix com a peça fonamental en la construcció dels personatges. En altres paraules, davant d’una estructura fragmentada, el disseny de producció i els sets resulten significatius i necessaris per a la identificació dels personatges; l’arquitectura cinematogràfica ajuda a l’espectador, a colp de vista, a construir la personalitat de cada u. Partint d’aquesta pel·lícula, el present assaig tracta d’esbossar el treball amb l’arquitectura en l’obra de Terrence Malick i d’esbrinar que les seues pel·lícules van més enllà del panteisme.↓El árbol de la vida (The Tree Of Life, Terrence Malick, 2011) generó una serie de críticas que se centraban en dos aspectos primarios del film: el contenido y la forma, principalmente del montaje. Entre las diferentes y múltiples capas de lectura que el film ofrece para lograr un análisis en mayor profundidad, está el trabajo con los espacios, la arquitectura. Aparentemente puede pasar desapercibida, pero se constituye como pieza fundamental en la construcción de los personajes. En otras palabras, ante una estructura tan fragmentada, el diseño de producción y los decorados resultan significativos y necesarios para la identificación de los personajes; la arquitectura cinematográfica ayuda al espectador, a golpe de vista, a construir la personalidad de cada uno. Partiendo de esta película, el presente ensayo trata de esbozar el trabajo con la arquitectura en la obra de Terrence Malick y de descubrir que sus películas van más allá del panteísmo.
其他摘要:The Tree Of Life (Terrence Malick, 2011) generated a number of criticisms that focused on two main aspects of the film: the content and the form, especially the editing. Among the different multiple layers of reading that the film offers a deeper analysis is its use of spaces, of architecture. This can apparently go unnoticed, but it is in fact a key element in the construction of the characters. In other words, with such a fragmented structure, the production design and sets becoming significant and necessary for the identification of the characters; the cinematographic architecture helps the spectator, at a glance, to construct the personality of each one. Beginning with this film, this article attempts to sketch an outline of the use of architecture in the work of Terrence Malick and to reveal that his films go beyond pantheism.