摘要:Una de les preocupacions més antigues del desenvolupament agrari ha estat l’envelliment i la pèrdua de la població agrària, però, per primera vegada des de la Segona Guerra Mundial, hi ha un retorn apreciable de la pagesia a bona part d’Europa. Les noves instal·lacions agràries han estat classificades com a pagesia tradicional i pagesia nouvinguda. La investigació mostra que tenen característiques diferents. La pagesia nouvinguda es caracteritza pels seus perfils (femení i educació superior), les barreres que enfronten (accés a la terra, al capital i al mercat) i els models de negoci que adopten (pluriactius i multifuncionals). Aquest article descriu les principals característiques de la pagesia nouvinguda, ja que forma un grup nou i dinàmic dins de la societat rural europea i contribueix amb fortes motivacions i pràctiques socials a la nova agricultura. Aquest canvi es pot entendre com un canvi d’un model agroindustrial a un nou paradigma agrosocial, que, conjuntament amb els moviments socials i ambientals dels nous sistemes alimentaris, formen una nova ruralitat a Europa.