摘要:La llengua catalana disposa d’un corpus important d’obres sobre convencions gràfiques. La recerca s’ha centrat en el buidatge de fonts que contenen convencions relatives a l’ús de les majúscules, convencions susceptibles d’ésser emprades en l’àmbit de la redacció juridicoadministrativa. Les fonts analitzades estan en molts casos relacionades directament amb aquest tipus de redacció, però s’han estudiat igualment obres de referència general i llibres d’estil. Els resultats han estat classificats en els tipus de designacions següents: tractaments protocol·laris, càrrecs i dignitats, designació de persones fora de la documentació protocol·lària, entitats o organismes formalment constituïts, institucions, normes jurídiques i documentació administrativa. La discussió dels resultats presenta alguns elements de reflexió analitzats al corpus: l’ús de l’antonomàsia conceptual i l’aplicació del principi de singularitat semàntica com a regles d’escriptura dels noms de càrrecs, la problemàtica de la constitució formal dels organismes i entitats i les seves repercussions en l’ús de la majúscula, el paper desenvolupat per les excepcions de designació (els correferents, les designacions abreujades o incompletes i els plurals aglutinadors), l’ambigüitat del concepte d’institució i les seves conseqüències gràfiques i les diferències entre les fonts pel que fa a la denominació dels instruments jurídics.↓La lengua catalana dispone de un corpus importante de obras sobre convenciones gráficas. La investigación se ha centrado en el vaciado de fuentes que contienen convenciones relativas al uso de las mayúsculas, convenciones susceptibles de ser utilizadas en el ámbito de la redacción jurídico-administrativa. Las fuentes analizadas están en muchos casos relacionadas directamente con este tipo de redacción, pero se han estudiado igualmente obras de referencia general y libros de estilo. Los resultados han sido clasificados según los tipos de designaciones siguientes: tratamientos protocolarios, cargos y dignidades, designación de personas fuera de la documentación protocolaria, entidades u organismos formalmente constituidos, instituciones, normas jurídicas y documentación administrativa. La discusión de los resultados presenta algunos elementos de reflexión analizados en el corpus: el uso de la antonomasia conceptual y la aplicación del principio de singularidad semántica como reglas de escritura de nombres de cargos, la problemática de la constitución formal de los organismos y entidades y su repercusión en el uso de la mayúscula, el papel desarrollado por las excepciones de designación (los correferentes, las designaciones abreviadas o incompletas y los plurales aglutinadores), la ambigüedad del concepto de institución y sus consecuencias gráficas y las diferencias entre las fuentes en relación a la denominación de los instrumentos jurídicos.
其他摘要:The Catalan language possesses a significant corpus of work on writing conventions. Our research has concentrated on an analysis of the sources covering conventions on the use of capital letters, conventions that are likely to be employed in the field of legal and administrative writing. The sources analysed are often directly associated with this type of writing, but we have also studied general reference works and style guides. The results have been classified under the following headings: formal treatments, job titles and dignitaries, the designation of persons outside of formal documentation, formally constituted undertakings or bodies, institutions, legal regulations and administrative documentation. Discussion of the results offers some items for discussion after analysis of the corpus: the use of conceptual antonomasia and the application of the principle of semantic singularity as rules for the writing of job titles, the issue of the formal constitution of bodies and undertakings and its repercussions in the use of capital letters, the roles played by exceptions to naming rules (coreferencing, abbreviated or incomplete designations, unifying plurals), the ambiguity of the concept of ‘institution’ and its implications for writing and the differences between sources in terms of the naming of legal instruments.