摘要:A partir de l’estudi del cas dels Mil proverbis (1302), un dels cinc reculls de proverbis que Ramon Llull escrigué, el present article aborda alguns dels problemes i els reptes que l’edició d’una col·lecció de proverbis medieval pot plantejar al filòleg. El treball inclou en primer lloc una breu presentació de l’estructura de l’obra, dels seus trets formals i de les característiques generals de la tradició textual que l’ha transmès. Tot seguit s’analitzen un conjunt de llocs crítics que tenen com a denominador comú la dificultat d’escatir si els proverbis transmesos només per una branca o un grup de testimonis són autèntics o no.