摘要:Al llarg de les tres últimes dècades, el sistema educatiu espanyol ha experimentat múltiples canvis i innovacions i ha assolit avenços, tot i que encara queden reptes per aconseguir respecte a l’assoliment just i democràtic del dret a l’educació. En primer lloc, el text ofereix una revisió de tres categories d’innovacions educatives als centres escolars —oficials, extraoficials i absents— i assenyala algunes dades empíriques recents sobre el seu desenvolupament. En segon lloc, proposa un marc teòric determinat per analitzar-les, en el qual es creuen les perspectives tècnica, reflexiva i crítica amb tres nivells: l’individual, l’institucional i el social. A la tercera part, prenent en consideració les anàlisis precedents, s’hi assenyalen determinats assoliments i reptes pendents en relació amb l’ordenació del sistema, la redistribució autonòmica de les competències en educació, el currículum, l’ensenyament i el professorat i l’autonomia dels centres. A més d’avenços i reptes del passat, s’hi adverteix d’algunes serioses incerteses lligades a la crisi actual i a la nova reforma en procés de ser implementada.