摘要:El teatre en llengua alemanya, i molt especialment el que es fa a Àustria, és conegut pel seu esperit crític, que sovint es reflecteix en un ús transgressor del llenguatge. Aquesta circumstància, no cal dir-ho, comporta una dificultat afegida a la traducció, però també una satisfacció complementària per al traductor quan aconsegueix traslladar a la llengua d’arribada aquestes transgressions de manera plausible. En aquest article exposo la meva experiència personal en aquest camp amb exemples de quatre obres de Werner Schwab, Elfriede Jelinek i Händl Klaus, tres dels autors austríacs més destacats de les últimes dècades, que han estat representades als escenaris catalans.