摘要:En els últims anys, la convergència s'ha situat en el centre dels debats acadèmics sobre periodisme. No obstant això, són escasses les investigacions que l'aborden des de l'òptica de les fonts d'informació, uns actors fonamentals en el procés comunicatiu. Partint d'aquesta base, el present article rastreja els processos de convergència en aquest àmbit a partir de l'experiència de quatre gabinets de premsa especialitzats en tràfic i seguretat vial. S'articula a través de les quatre dimensions que habitualment serveixen per explicar la convergència en els mitjans (producció integrada, distribució multiplataforma, polivalència i audiències actives) amb l'objectiu de detectar les principals transformacions que el fenomen desencadena en aquests departaments. La metodologia de la proposta combina les tècniques quantitatives (enquesta i anàlisi documental) i qualitatives (entrevista i observació), una triangulació habitual en altres investigacions sobre convergència. El treball de camp permet confirmar l'aparició de noves fórmules productives i plataformes a través de les quals distribueixen les seves informacions entre els periodistes. Aquests canvis obliguen als professionals d'aquestes oficines a assumir noves funcions, amb el que es tornen més polivalents. No obstant això, no es propicia una relació més virtual amb els mitjans, que senten que els gabinets usen la tecnologia per impedir un veritable diàleg.
关键词:convergència;gabinets de premsa;polivalència;informació de servei;interactivitat;convergence;press offices;multiskilling;service information;interactivity;convergencia;gabinetes de prensa;polivalencia;información de servicio;interactividad