摘要:Aquest article é s fruit de les reflexions que s' han anat realitzant a diversos fòrums i publicacions en torn a la dimensió política de l ' educació en un marc de canvis i d ' incipients conquestes democràt i- ques a la regió, de sorgiment de governs populars o reformistes que pretenen revertir una herè n- cia d ' exclusions històriques que les gestions n eoliberals van tornar més estructurals. Em proposo desenvolupar algunes dimensions del procés d ' afirmació del dret a l ' educació a Amèrica Llatina i el Carib des de la proclamació de la Declaració Universal dels Drets Humans de 1948. Una de les conquestes d emocràtiques més destacades ha estat incorporar i reconèixer l ' educació universal, gratu.ta i obligatòria com un dret humà fonamental. Però la universalitat dels drets humans s e- gueix sent tan poderosa en els seus fonaments com tènue en la seva aplicació. A l mateix temps, pretenc analitzar alguns dels factors que han limitat o obturat els avan.os democràtics que es van produir en aquest camp. Als nostres pa.sos la discussió sobre les marxes i contramarxes que ha enfrontat i enfronta el dret a l ' educació cons titueix un requisit per poder pensar el seu futur, i ajuda a dissenyar estratègies per a una educació alliberadora, basada en el reconeixement i en el respecte als sabers que ens han constitu.t com a comunitat i com a nació