摘要:L'article indaga com s'articula la política lingüística institucional de la Unió Europea i de quina manera es desenvolupa el multilingüisme integral de les seves principals institucions. Per a això, s'ha constituït un corpus de textos rellevants, fruit del buidatge de la normativa europea, és a dir, tractats constitutius, reglaments interns i altres documents de referència de les set institucions que estableix l'article 13.1 del Tractat de la Unió i que han integrat de manera diversa el multilingüisme en el seu mode de funcionament, a més dels comitès consultius i les agències descentralitzades. El corpus ha estat analitzat com una cadena semiòtica mitjançant una metodologia temàtica de naturalesa inductiva. Entre els resultats de l'estudi cal destacar l'articulació d'una política multilingüe pel que fa a la comunicació externa amb la ciutadania, encara que algun dels principis enunciats regula també formes de multilingüisme efectives en el si de les institucions, dins de les unitats que les constitueixen i entre les persones que hi intervenen. Paral·lelament, s'observa una tendència a la simplificació en els usos lingüístics, sobretot pel que fa a les agències descentralitzades.