摘要:Aquest article vol explorar el potencial de les monedes socials i complementàries (en endavant, MSC) per millorar els aspectes humans de l’intercanvi econòmic. Ja en temps d’Aristòtil, als pensadors socials els preocupava que la recerca de beneficis conduís a la deshumanització dels qui participen en els intercanvis econòmics, un assumpte que també van tractar els pensadors fundacionals de les ciències socials modernes, com Karl Marx i Max Weber. Aquest article prova el potencial de l’ús de MSC per reduir aquesta deshumanització, que ara se situa en un context social més ampli, el del capitalisme global contemporani. Començant amb una revisió dels tipus de MSC, l’article pren en consideració els objectius i finalitats de les MSC a tot el món. Hi ha motius per ser optimistes i pensar que les MSC poden reduir els aspectes negatius de l’intercanvi financer tradicional a l’hora d’utilitzar-se en altres de caràcter perifèric i/o exclosos dels sistemes econòmics formals, sense necessàriament competir amb les institucions bancàries tradicionals públiques o privades. Aquest treball conclou amb una reflexió sobre els aspectes clau de les MSC que contribueixen a l’èxit de la seva implementació i a assegurar un ús sostenible. Malgrat el seu caràcter conceptual, l’article ofereix una metanàlisi de molts estudis de camp en MSC i, en última instància, suggereix que les MSC poden ser una eina eficaç per mitigar algunes de les qualitats perjudicials de les relacions econòmiques dominants en un món globalitzat.