摘要:Tot i que hi ha àmbits, com la música i la ràdio, en què els joves disposen d'una gran oferta en català, en altres camps, com la televisió, el teatre o el cinema, hi ha hagut, durant molt de temps, un gran buit. En la televisió aquest problema s'ha resolt, almenys parcialment, amb l'aparició del Canal 3XL,1 dirigit a joves d'entre 16 i 20 anys. Amb tot, el ventall de productes encara és molt reduït en els casos del teatre (tot i que els joves tendeixen a assistir-hi poc, sigui en la llengua que sigui) i del cinema (la proporció de pel·lícules en català és molt baixa, si la comparem amb la de pel·lícules en castellà). L 'article parteix de la idea que «el català mola si mola el que fem en català» i en posa dos exemples pràctics: Plats bruts, una comèdia de televisió que, amb una llengua viva i col·loquial (plena, això sí, de paraules no recollides per la normativa), va assolir un gran èxit, i el ball parlat de Dames i Vells de Tarragona, que atrau públic de totes les edats i, especialment, gent jove.
其他摘要:Although there are spheres, like music and radio, in which young people enjoy a large offering in Catalan, in other fields, such as television, theatre or cinema, there has long been a void. In television, this problem has been solved, at least partially, with the appearance of Channel 3XL, addressed to young people between the ages of 16 and 20. Nevertheless, the range of available products is still quite small in theatre (even though it is also true that young people dont tend to go to the theatre, regardless of the language involved), as well as in cinema (the proportion of films in Catalan in comparison to those in Spanish is very low). This paper is based on the idea that Catalan is cool if what we do in it is cool and gives two practical examples: Plats bruts, a TV sitcom featuring a lively colloquial language (albeit full of non-prescribed words), which became a big success, and Tarragonas Ball Parlat de Dames i Vells, a popular festival that draws spectators of all ages and young people in particular.