期刊名称:SCRIPTA. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna
印刷版ISSN:2340-4841
出版年度:2014
卷号:4
期号:4
页码:200-210
DOI:10.7203/scripta.4.4493
出版社:SCRIPTA. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna
摘要:En aquest article s’aborda l’estudi del Dictat de Ramon , una obra en vers que té el propòsit d’aportar arguments per provar els sis articles més destacats de la fe cristiana.Cada una de les sis parts en què es divideix el text conté vint, deu o dotze dístics que condensen en forma de proposició o màxima els arguments que s’addueixen.En el treball s’examina, en primer lloc, les estructures i les formulacions logicosemàntiques d’aquestes proposicions, entre les quals destaquen sobretot les construccions condicionals; en segon lloc, s’estudia la funció de la rima i la versificació, i es descriuen de forma sintètica els recursos estilístics que Llull empra en la redacció dels dístics; finalment, es valora la recepció de què ha estat objecte el text per part de la crítica contemporània.El treball destaca que la tria del vers i del discurs sentenciós s’ha de posar en relació amb el destinatari específic al qual va adreçat el text, el rei Jaume II d’Aragó, i amb la petició amb què Llull clou el poema: la sol·licitud d’un permís perquè pugui predicar a les sinagogues i les mesquites dels territoris de la Corona d’Aragó.
其他摘要:In this paper, we deal with the study of the Dictat de Ramon, a work in verse that has the aim to
provide arguments proving the most important articles of Christian religion. Each one of the six parts in
which the poem is divided contains twenty, ten or twelve couplets that condense the arguments into the
form of a proposition or maxim. Firstly, we analyze the semantic and logcial structures of the propositions,
among which stand out the conditional clauses; secondly, we examine the function of the rhyme and the
versification, and we sum up the stylistic and rhetorical figures used to compose the couplets; finally, we
evaluate the reception of the text. One important aim of our study is to emphasize that the choice of verse
and maxims is clearly linked with the addresee of the text, the king James II of Aragon, and with the petition
that concludes the poem: the request of a permission to preach in the sinagogues and the mosques of the
territories of the Kingdom of Aragon.