文章基本信息

标题：Focalization and Word Order in Old Italo-Romance
本地全文：下载
作者：Silvio Cruschina
期刊名称：Catalan Journal of Linguistics
印刷版ISSN：2014-9719
出版年度：2011
期号：10
页码：95-132
语种：English
出版社：Catalan Journal of Linguistics
摘要：En aquest article es comparen varietats d’italo-romànic modern i antic amb l’objectiu d’entendre els mecanismes que caracteritzen les operacions sintàctiques associades amb l’estructura informativa de la frase, així com identificar els factors que les desencadenen. En concret, aquest estudi se centra en els processos de focalització i les operacions de moviment que s’hi relacionen: el moviment a la perifèria esquerra i el trasllat del verb. Atesa la variació dialectal de l’italo-romànic modern, argumento que la major part de les propietats que generalment s’atribueixen al sistema SFoc a les llengües en qüestió s’han d’associar en realitat amb trets relacionats amb el discurs i amb les projeccions funcionals. La distinció entre un SFoc més alt, a la perifèria esquerra, i un SFoc més baix, intern a la frase, proporciona la base per explicar la variació sincrònica i diacrònica, l’anàlisi de la qual reposa en canvis en l’ordre de paraules en la diacronia, trets relacionats amb el discurs i les categories funcionals.
其他摘要：This paper sets out a comparison between modern and old Italo-Romance varieties with the aim of understanding the mechanisms that characterize the syntactic operations associated with the information structure of the sentence, as well as identifying their triggering factors. In particular, this study concentrates on the process of focalization and the movement operations related to it: constituent fronting and verb movement. In light of the synchronic variation found in modern Italo-Romance varieties, it is argued that most of the properties generally attributed to a V2 system found in the languages in question are instead associated with discourse-related features and functional projections. A distinction between a higher, left peripheral FocP and a lower, clause-internal FocP provides the basis for an account of both synchronic and diachronic variation, the analysis of which rests on a correlation between word order changes in diachrony, discourse-related features, and functional projections.